Es va voler aprendre d’aquests dos ports, ja que tenien molts més anys d’experiència gestionant aquest tipus d’instal·lacions quan aquí, a Catalunya, el turisme nàutic encara era escàs i, les instal·lacions portuàries, més aviat petites.

En els seus inicis, el Port de Sitges – Aiguadolç es va anomenar Port d’Aiguadolç, ja que es va aixecar al barri d’Aiguadolç, un cop descartada la idea de construir-lo al centre del poble, sota l’església parroquial. El Port de Sitges – Aiguadolç aviat es va convertir en un referent de la costa catalana. Amb els seus 642 amarratges i una capacitat per a iots de fins a 35 metres d’eslora (que encara no es veien a les nostres costes), Sitges es va tornar a erigir com una pionera entre les poblacions turístiques de Catalunya.

50 anys després, el Port de Sitges – Aiguadolç continua sent un referent entre els 46 ports que dibuixen la costa catalana i un exemple internacional pel que fa a gestió i les instal·lacions portuàries.