41º14'10.6"N 1º49'26.0"E

Article publicat per Albert Bertran, president executiu del Port de Sitges, a L’Eco de Sitges del 5 de març de 2021

L’hivern va minvant i, com cada any, torna el debat de les platges de Sitges, aquest any accentuat per la decisió que enguany no operi la draga. Sense sorra, els vilatans no podran gaudir de la seva platja i una part important del turisme buscarà altres destinacions. Tenim turisme cultural, esportiu i de negocis, però, fins i tot, aquests col•lectius, en un moment o altre, passaran també per la platja. El que està fora de qualsevol dubte és que el turisme vinculat al mar, i més concretament de sol i platja, és capdavanter i beneficia tots els sectors econòmics de la vila.

Si tot això està tan clar i és bo per a tanta gent, per què es posen tants problemes en fer aportacions de sorra a les platges? És cert que fer aportacions de sorra amb una draga no és cosa fútil, però encara és més cert, que si no es fa, els perjudicis econòmics per a molts vilatans i per al poble en general encara seran molt més quantiosos.

Des de la Torre tot això ho veig d’una manera nítida. Però encara veig més coses amb claredat. Veig clar que quan s’acaben els arguments en contra per fer qualsevol cosa, sempre hi ha un argument recurrent per tal de paralitzar allò que, a segons qui, no interessa. L’argument té a veure amb les polítiques mediambientals. El medi ambient serveix per a tot. Casualment aquestes contradiccions i negacions, estan molt sovint vinculades a les picabaralles polítiques i a allò que es pensa però no es diu, i que va d'”acontentar les bases”, no sigui que a la següent ja no ens votin. Només així es pot entendre que en el discurs polític d’aquest poble es puguin escoltar barbaritats com que per tenir platges el primer que cal fer és arrasar els espigons i, de pas, el port, que és l’espigó més gran. Queda molt bé dir que els espigons afecten la dinàmica litoral.

Davant d’aquestes afirmacions cal ser una mica didàctic, i dir amb contundència que si traiem els espigons, el primer Glòria que passés per aquí s’ho emportaria tot. Molts trams del passeig s’enfonsarien, els peixos nadarien a les piscines dels hotels Me Terramar i Subur Marítim. El Kansas, el Club de Mar, i el Píc Nic, no tan sols no tindrien platja, sinó que les seves instal•lacions haurien patit greus inundacions. El Club Nàutic, directament hauria desaparegut esmicolat per la força de les onades, i la gran platja de la Fragata estaria gairebé tota sota l’aigua. Les fotografies antigues de Sitges mostren que abans que es construís l’espigó de la Punta, la línia de mar estava mes enllà de les escales i les onades dels temporals arribaven a les portes i més endins, dels avui restaurants Maricel, Pinxo, Fragata, que eren abans cases de pescadors.

És necessari que Sitges cuidi les seves platges urbanes. Són molt necessàries econòmicament. Pel propi esbarjo dels qui vivim aquí. Pel gaudi dels qui vénen de fora. Per les famílies que, generació rere generació, han fonamentat el seu benestar en el lloguer de gandules i para-sols. Però, a més, la sorra de les platges és fonamental per a la pròpia protecció del poble. Contra més sorra tinguin les platges, més dificultats trobarà el mar per penetrar terra endins i provocar estralls en el nucli urbà.

Tan sols hi ha una manera de tornar a les platges la sorra que s’enduen els temporals, i és succionar-la del fons marí amb una draga i abocar-la un altre cop al lloc on les onades se l’havia emportat. Després podem fer esculleres submarines, espigons inflables o allargar els existents, però ara toca omplir les platges de sorra. De la sorra sitgetana que el mar ha dipositat al fons marí davant de cada platja o de cada port sitgetà. Si l’excusa per no dragar és l’impacte mediambiental, més val que s’ho treguin del cap i en busquin una altra més consistent, que de ben segur no trobaran.

El dragatge de sorres del fons marí és avui dia un procediment que necessita un exhaustiu control administratiu, tant en l’àmbit estatal com autonòmic i municipal.

La rigorositat dels controls mediambientals fa que la tramitació sigui llarga i enrevessada. Es revisa tot. La granulometria de la sorra, les quantitats de metres cúbics, el lloc d’extracció, lloc d’abocament. Que ningú pensi que es draga de qualsevol manera com fa trenta o quaranta anys. Ara les garanties són totals i les multes quantioses si les coses no es fan com cal.

No hi ha un únic motiu pel fet que les platges tinguin cada cop menys sorra, però un dels principals és el nivell del mar. L’escalfament global, el desglaç dels territoris polars i la desaparició de moltes glaceres a les muntanyes fa que el nivell del mar sigui cada cop més elevat. 1 centímetre de pujada del nivell del mar té una equivalència a 1 metre menys de platja de mitjana, especialment si la platja té poca pendent i poc volum de sorra. Si a tot això li afegim que les rieres i els rius ja quasi no aporten sorra al litoral, podem concloure que la situació de les platges és problemàtica.

No hi ha solucions òptimes i menys encara solucions miraculoses, però una solució realista la trobem en la draga. El canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, i la magnitud dels temporals faran que cada cop més, tenir platges urbanes sigui tot un privilegi a l’abast de pocs pobles. Sitges ha de cuidar el seu privilegi sense contemplacions. Ja no valen explicacions inconsistents per prescindir de la draga i veure com la sorra sitgetana acaba a les platges de Gavà perquè aquí som tan rucs que no la volem per les nostres malmeses platges. Mentrestant, la draga treballa i s’emporta la sorra del nostre fons marí a un altre lloc. Hem de buscar culpables? No cal. El que cal és que no es repeteixi.

[/ vc_column] [/ vc_row]